• La Vanguardia: Conrear les altures

    La vegetació en terrats és profitosa per a l’edifici, la ciutat i els seus habitants

    Marta Rodríguez Bosch, 24 abril 2014

    Entre les llegendes urbanes que germinen al voltant de les cobertes verdes hi ha la que diu que si les arrels entressin al menjador de casa, el reg per degoteig traspassaria la coberta o lesbestioles colonitzarien i desestabilitzarien la grisor urbana. Boles que desmenteixen els països més avançats en matèria mediambiental, com Alemanya i Suïssa, on han demostrat els beneficis tant per a l’edifici en si com per als urbanites. Ciutats pioneres com Stuttgart o Basilea ja han aconseguit el 25% de les cobertes potencialment verdes. Els sistemes per instal·lar-les es basen en un sandvitx de múltiples capes i làmines: antiarrels, impermeable, de protecció i retenció d’aigua, drenant amb espai de reserva i, finalment, una capa geotèxtil que les separa totes del substrat en què es planta. “Són sistemes que en realitat reprodueixen allò que succeeix a la terra”, assenyala Lidia Calvo, enginyera industrial especialista en cobertes verdes, al capdavant d’Eixverd. Afirma que són més segures, duradores i procuren més eficiència energètica, ja que aïllen millor que una coberta d’obra. El verd protegeix dels canvis tèrmics, que en terrats de ceràmica dóna lloc a fractures. I regula el vessament d’aigües davant grans aiguats, ja que millora el desguàs en baixants i la xarxa de clavegueram.

    Stuttgart o Basilea ja tenen el 25% de cobertes potencialment verdes

    Proporcionen aïllament, eviten canvis tèrmics i fractures

    MOLT SALUDABLES

    A Barcelona la seva presència avui és simbòlica. No obstant això, pels seus avantatges, compta amb el suport de l’Ajuntament, que en subvenciona un 50% del cost. Una pionera va ser la de la Fàbrica del Sol. El seu autor, l’arquitecte Toni Solanes, especialista en bioarquitectura, afegeix als beneficis esmentats la incidència sobre el clima i la salut de les persones. “Absorbeixen CO2 (tot i que no totes les plantes ho fan igual), pols i altres partícules contaminants; emeten oxigen, per la qual cosa milloren la qualitat de l’aire que respirem”. realitzats al Japó sobre els efectes psicològics del verd indiquen que “els malalts en habitacions amb vistes a la natura milloren més ràpidament”, recorda. Instal·lar una coberta verda requereix un estudi estructural que determini el pes a suportar i com distribuir-lo. N’hi ha de no transitables més lleugeres que d’altres. També mitiguen l’ “efecte bombolla de calor a la ciutat, causat per l’abundància d’asfalt fosc, que absorbeix la calor i a l’estiu actua com un radiador encès”. Estudis realitzats al Japó sobre els efectes psicològics del verd indiquen que “els malalts en habitacions amb vistes a la natura milloren més ràpidament”, recorda. Instal·lar una coberta verda requereix un estudi estructural que determini el pes a suportar i com distribuir-lo. N’hi ha de no transitables més lleugeres que d’altres.

    Absorbeixen CO2 i emeten oxigen, cosa que millora la qualitat de l’aire

    AGRICULTURA URBANA

    Actualment Lidia Calvo coordina un grup multidisciplinari que involucra diverses universitats, ICTA-UAB,EPSEB-UPCi experts en drenatge urbà sostenible, agrònoms i paisatgistes, que col·laboren amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en la fase de disseny de la coberta agrícola de 3.000 m2 a l’edifici del Dipòsit de les Aigües de Barcelona. Un projecte que vol ser econòmicament sostenible, oferir producte ecològic de proximitat i involucrar la societat. Té un dels seus models d’èxit en Brooklyn Grange Farm, de Nova York. Calvo també aposta per posar verd en les grans cobertes de garatges o supermercats dels interiors d’illa, amb camps urbans d’espí- gol. Noves aromes i microclimes i una explotació per extreure olis essencials i altres subproductes.

    Edificis més verds amb pedagogia universitària

    Hagués imaginat l’escriptora Mercè Rodoreda una ficció la coberta de l’edifici de la Universitat Pompeu Fabra que duu el seu nom, sembrada amb una gran varietat de plantes? Avui el coronen aromàtiques i espígol, gramínies, crasses, flors… És un espai –aclareix Lidia Calvo, qui s’ocupa de gestionar-lo– també de demostració. Mònica Figueras, vicerectora de Responsabilitat Social i Promoció de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), assenyala respecte a aquesta coberta i al projecte per a l’antic Dipòsit dels Aigües, junt amb el parc de la Ciutadella, construït per Josep Fontserè el 1874: “Amb horts, cobertes i murs verds, volem contribuir a fer una universitat, i per extensió una ciutat, més ecològica i sostenible i, alhora més agradable. D’altra banda, són espais de recerca, amb finalitat experimental i docent, missions principals de la universitat”. Aquestes iniciatives s’emmarquen en la Política de Sostenibilitat Ètica de la UPF. També adherida al Compromís Barcelona pel clima. “Volem aportar el nostre gra de sorra a fer de Barcelona una ciutat més verda”, afirma Figueras.

    Accés al pdf en català (2016-04-24 La Vanguardia Catala-25-25)

    Accés al pdf en castellà (2016-04-24 La Vanguardia Castella-25-25)