Simbiosi ciutat-poble

Molts diuen que les àrees urbanes no són sostenibles perquè no son capaces de produir el que es necessita i que no actuen com a unitats autosuficients. Tot i que estic d’acord amb això jo soc una entusiasta de les àrees urbanes i en especial de la meva estimada Barcelona. Les ciutats no poden produir el que necessiten però si que són molt eficients des de un altre punt de vista. Els serveis municipals estan agregats de tal manera que s’amortitzen i utilitzen entre més ciutadans. Parlo de serveis mèdics i del servei d’escombraries. Parlo de botigues de barri i del clavegueram. Amb menys espai tenim més infraestructures. El transport públic fa possible el desplaçament sense cotxes que contaminen. Els desplaçaments en bicicleta també son possibles en un entorn urbà. A mes d’això les ciutats són el centre neuràlgic de l’economia que mou el país. Tot passa a la ciutat de Barcelona. I del motor econòmic de la ciutat se’n beneficien les àrees rurals properes.

Per altra banda les àrees rurals i els pobles son necessaris justament per l’oposat. No son centres econòmics neuràlgics, no tenen un aprofitament eficient de les infrastructures però tenen allò que les ciutats no tenen: espai de conreu. Les àrees rurals subministren producte fresc a les ciutats de la mateixa manera que les ciutats subministren a les àrees rurals el poder econòmic i la concentració de serveis.

Només ciutat no funcionen. Només pobles tampoc. Simbiosi de ciutats amb pobles és una solució que funciona per les dues bandes sempre i quan la ciutat afavoreixi, a traves de politiques publiques o de mercat, l’ús dels productes propers en comptes de productes importats. La ciutat necessita el poble però la ciutat hauria d’estar compromesa a fer que les persones que viuen als pobles i conreen les terres tinguin un futur viable. La simbiosi deixa de funcionar quan la ciutat ignora els pobles propers i se’n va a l’estranger per aconseguir els tomàquets més barats.

Per altre banda, aquesta simbiosi també funciona quan la ciutat es renaturalitza,quan es fa menys de ciment, quan esta compromesa amb el medi ambient. Si la ciutat no col·labora amb el medi ambient a llarg termini es pot destruir l’entorn rural on es conreen els productes necessaris.

Hi han estratègies urbanes que ajuden a les ciutats a estar compromeses amb el medi ambient. Moltes es basen en portar el verd a les ciutats. El verd a les parets, el verd al parcs, el verd als interiors d’illa, el verd a les cobertes, el verd dintre de casa. Altres estratègies tenen a veure amb la sensibilització ciutadana de ser eficients amb els nostres recursos especialment amb l’energia. I un cop ja som eficients amb la nostra energia, una altra estratègia és afavorir l’ús d’energies renovables. Aquests són el secret d’una ciutat més resilient. I d’una simbiosi ciutat-poble efectiva i duradora.