Un pont al Futur : Solucions urbanes per la lluita contra el canvi climàtic

ONGC.cat, Número 59, Primavera 2015

Dels ponts als terrats

Els ponts no s’han fet sempre igual. El pont de Besalú és un pont romànic de forma angular de vuit arcs desiguals sobre pilars molts d’ells fonamentats sobre la roca viva. El pont sobre el riu Besos a Montornès del Vallès que és va fer al 1947 mantenia els arcs però ja portava formigó per permetre l’ús del tràfic rodat. A dia d’avui les directrius que regulen la construcció de ponts tot i que poden incloure elements que venen del romànic com els arcs també incorporen altres criteris de disseny com la sostenibilitat, la integració paisatgística i el respecte per l’entorn i altres materials com acer inoxidable o plàstic reforçat. Aquest nous elements fan que el pont s’adapti a les noves necessitats de la societat com el tràfic rodat, més pes o criteris mediambientals.

De la mateixa manera que la construcció del ponts s’ha adaptat a les necessitats actuals de la societat, la construcció dels nostres edificis també ha d’evolucionar per reduir els efectes negatius de la massificació, ser més sostenibles i ajudar a combatre el canvi climàtic.

Efectes negatius del creixement de Barcelona

Barcino va ser un assentament Roma del segle I al voltant de l’actual Catedral.  Molts segles després la Ciutat Comtal va arribar a tenir 7.000 persones. Al segle XIX Barcelona es va estendre per tot l’Eixample donant cabuda a unes 550.000 persones. Avui dia som més 1.600.000 habitants.

Aquesta expansió té conseqüències de les quals em limitaré a identificar aquelles relacionades amb el medi ambient. La conseqüència més directa d’aquesta expansió és la pèrdua de les àrees verdes. Hem substituït els prats i els boscos per edificis de formigó. No queden animals i la biodiversitat esta limitada a rosegadors. Els pulmons de la ciutat estan confinats al Parc de La Ciutadella i altres parcs de dimensions més reduïdes. Les emissions de CO₂ augmenten, els components contaminants de la pol·lució només fan que créixer arrel de la quantitat del tràfic rodat. El fet de ser tot una estructura de formigó fa que engolim la calor que ens arriba del sol i creem una illa de calor al centre de Barcelona on la temperatura és de 3 o 4^oC superior a la de l’aeroport. Això comporta un augment de l’energia necessària per refredar els habitatges a l’estiu. La gestió dels residus i deixalles és un mal de cap per l’Ajuntament. Un altre conseqüència de la massificació lligada amb la falta de drenatge és la gestió de l’aigua pluvial. Les clavegueres han d’estar sobredimensionades per acceptar el cabdal d’aigua que pugui venir de les pluges i tal com pronostiquen les pluges seran menys freqüents per amb episodis més forts.

Solucions per adaptar i mitigar el canvi climàtic

Per adaptar els edificis a les noves necessitats proposem renaturalitzar Barcelona amb murs verd, cobertes verdes, horts urbans i energies renovables. Eixverd aposta per apropar-se al parc d’edificis residencials i de rehabilitació i promou el replantejament dels terrats per a fer solucions actives que treballin per nosaltres contra el canvi climàtic i a favor del benestar social. 

Moltes ciutats del nord d’Europa i del nord dels Estats Units ja integren solucions urbanístiques per mitigar el canvi climàtic. L’Ajuntament de Barcelona recentment també s’ha adonat de que ens hem de replantejar la manera en que vivim a la ciutat tot i millorant el benestar. El Pla del Verd i de la Biodiversitat vol renaturalitzar Barcelona amb més àrees de gaudi i més àrees verdes  a traves del corredors verds que connecten Collserola amb el mar; de les cobertes verdes i del pla de reurbanització de les superilles, agrupació de diverses illes d’edificis adjacents on es pacifica el tràfic i es repensen les solucions per viure-hi millor. El Consorci d’Habitatge també esta promocionant aquelles rehabilitacions d’edificis que milloren l’eficiència energètica amb ajuts del 50%.

Instal·lació de cobertes verdes

Cobertes verdes son terrats, terrasses, cobertes i patis d’illa que tenen una quantitat majoritària de plantes en un format constructiu que afavoreix la evapotranspiració, és a dir l’absorció de l’aigua per part de les plantes amb la conseqüent transpiració d’oxigen. Tot i que posar jardineres a terrats té les seves avantatges, la instal·lació d’una coberta vegetal amb tots els seus elements constructius fa que els beneficis es maximitzin.

Sempre arriba el moment en que la coberta o terrat de qualsevol edifici ha de ser rehabilitada perquè la capa impermeabilitzadora ha perdut les propietats i hi ha fuites d’aigua. És en aquest moment que val la pena considerar fer les coses millors, sabent que amb els ajuts al 50% una coberta vegetal costaria el mateix que una tradicional però la primera té moltíssims més beneficis. Perquè fer-ho de la mateixa manera quan es pot fer d’una manera més sostenible?

La instal·lació d’una coberta verda comença amb una impermeabilització  preferentment amb una capa de PVC, EPDM o TPO, aquesta darrera més sostenible i sense plasticides. Després de la prova d’estanqueïtat s’instal·len les següents capes: capa anti-arrels, manta retenidora d’aigua, capa drenant que serà la que acumuli aigua, capa geotèxtil per filtrar aigua, substrat i material vegetal. Un cop aquestes capes estan instal·lades el sistema esta garantit contra fuites d’aigües i preparat per sostenir qualsevol jardí imaginable.

Beneficis de cobertes verdes

Els beneficis es poden dividir en beneficis privats, és a dir aquells que arriben al que s’instal·la una coberta verda, i els beneficis socials, aquells que arriben a la resta d’habitants de la ciutat.

Parlant de beneficis privats, l’estalvi econòmic és el més atractiu però no l’únic. L’estalvi prové de l’aïllament tèrmic, de l’apreciació de la finca, i de l’augment de la vida útil de la coberta. Amb una coberta verda, les plantes per mitja de la evapotranspiració i de l’aigua a la capa de drenatge provoquen que la temperatura de la superfície del terrat sigui fins a 40^oC inferior a ple estiu que una superfície acabada amb tela asfàltica negra o ceràmica catalana. Això vol dir que la diferencia de temperatura a la cara interior de l´habitatge pot ser de fins 5^oC menys amb la conseqüent disminució d’us de l’aire condicionat. A més, amb una coberta verda la capa impermeablitzadora estarà protegida per les capes intermitges, el substrat i les plantes en comptes d’estar exposada directament a la dilatació i compressió deguts a l’escalfament i refredament. Cobertes amb terminació vegetal estan durant 40 anys sense fuites d’aigua. Finalment, qualsevol pis a una finca amb coberta verda, especialment si es pot utilitzar pels veïns, sofrirà una apreciació immobiliària. A mig termini, hi hauran a més a més estalvis deguts a la rebaixa de l’IBI i de la taxa del clavegueram.

L’aïllament acústic que pot arribar a reduir fins a 10dB es un altre benefici privat així com proveir la finca d’un espai lúdic i la possibilitat de tenir una àrea de producció agrícola. Els jardins i zones verdes son elements clau per mantenir una bona qualitat de vida i per afavorir el benestar de les persones.

Si us sembla que la llista de beneficis privats és interessant, encara és més interessant la llista de beneficis socials dels quals se´n beneficien tots el habitants de la ciutat. Comencem per absorció de CO₂ i l’absorció de partícules contaminants de l’atmosfera com NO_x i PPM10. Un m² de coberta verda atrapa 130gr d’aquests components per any així com allibera l’oxigen necessari per una persona en tot un any.

També s’augmenta la biodiversitat urbana a traves de la creació de corredors verds que connecten Collserola amb la línia de mar. Tornar a veure papallones, abelles i més ocells hauria de ser un plaer. En el fons també s’augmenta el nombre de m² verd per habitant que ara a Barcelona és de 6,6m² quan la Organització Mundial de la Salut recomana entre 10 i 15 m² per habitant.

Efectes que s’aniran notant a mida que el nombre de cobertes verdes incrementi son la millora de l’escorrentia d’aigua de pluja i la disminució de l’efecte d’illa de calor. Les cobertes verdes acumulen aigua de pluja. En comptes de que tota l’aigua de pluja vessi per les canonades i acabi a les clavegueres, amb aquests sistemes un 50% s’acumularà per nodrir les plantes i per crear l’aïllament tèrmic dels edificis i només la resta és que es descartarà. A llarg termini això farà que el sistema de clavegueram no s’hagi de sobredimensionar i donarà a la ciutat un marge per adaptar-se al canvi climàtic.

L’illa de calor és l’efecte produït pel fet que al centre de la ciutat hi ha uns 4^oC més que a les afores. La implementació massiva de cobertes vegetals farà que una porció més gran de la llum del sol retorni a l’atmosfera reduint l’efecte hivernacle i lligat amb l’eficiència energètica aconseguida als edificis amb coberta verda farà que tots els edificis redueixin la seva factura d’energia inclús aquells que no en tinguin.

Solucions complementaries

Fins ara hem parlat de cobertes verdes però les altres solucions que Eixverd promou poden complementar o substituir les cobertes verdes. Una coberta enjardinada es pot complementar amb una taula de cultiu i plaques solars. Els horts municipals estan ja plens i hi ha llista d’espera. Un pot tenir el seu hort dalt de casa.

O si no vols res vegetal et pots posar plaques solars. D’entre les plaques solars, les tèrmiques que escalfen l’aigua calenta sanitària son les que ens mouen cap a una autosuficiència energètica amb l’actual legislació. Pel contrari, les plaques fotovoltaiques que generen energia es poden posar sempre i quan evitis llençar l’excés d’energia a la xarxa però mentre no canviï la legislació no son tan recomanables com les tèrmiques ja que l’excedent d’energia no es pot usar a no ser que s’usin bateries.

Si tot això és molt complicat també es pot fer una cosa molt senzilla: pintar el terrat o la coberta amb pintures reflectants. No tindrà tots els beneficis exposats aquí però si que contribuiran a millorar l’eficiència energètica i com efecte secundari millorar l’efecte illa de calor. O sinó amb pintura fotocatalítica per convertir els materials contaminants com el NO_x en materials no tòxics com el nitrats. Aquesta pintura també augmenta la eficiència de les plaques solars, així, és una combinació idònia.

Totes les solucions són vàlides. El que no és sostenible és deixar desaprofitades 1.700 hectàrees de cobertes i terrats en la nostre ciutat tan meravellosa. Perquè deixar el terrat inert quan hi ha solucions més sostenibles al teu abast que poden treballar per nosaltres i pel medi ambient? Solucions que no deixen de ser un pont més eficient i bonic al futur.

http://issuu.com/ongc/docs/ongc_59_completa