La granja vertical urbana

http://www.newyorker.com/magazine/2017/01/09/the-vertical-farm

La producció dels cultius a la ciutat, sense sòl ni llum natural

L’agricultura vertical pot permetre retornar antigues terres de conreu a la natura i revertir la degradació del sòl. El terme “agricultura vertical” no fa gaire temps que existeix. Es refereix a un mètode de cultiu, generalment sense substrat ni llum natural, en llits apilats verticalment dins d’un edifici amb un ambient controlat.

De què estan fetes les plantes en una granja sense substrat? No provenen principalment dels minerals de la terra on creixen? Les plantes estan formades per aigua, nutrients minerals com el potassi i el magnesi que es troben al sòl (o, en el cas d’una granja vertical, provenen dels nutrients afegits a l’aigua que passa per les arrels), i de carboni, un element que les plantes obtenen del CO₂ de l’aire i que converteixen per fotosíntesi en sacarosa, que alimenta la planta, i en cel·lulosa, que en proporciona l’estructura.

En altres paraules, les plantes es creen en part del no-res. Les fulles d’enciam són aproximadament un noranta per cent d’aigua. Gairebé la meitat del deu per cent restant és carboni. Si una granja vertical cultiva un miler de tones de verdures en un any, aproximadament cinquanta tones de carboni hauran estat extretes de l’aire.

El primer agribarri sostenible urbà

https://foodrevolution.org/blog/food-politics/first-sustainable-urban-agrihood/

¿Podria ser el menjar fresc, saludable i assequible el futur del desenvolupament dels barris urbans? La noció de les granges en les cobertes de la ciutat és cada vegada més popular. La ciutat de Detroit, Michigan, esta celebrant el primer “agribarri” sostenible urbà als Estats Units. Aquest barri verd ofereix productes frescos i gratuits a 2.000 llars dins les dues milles quadrades al voltant de la granja. També subministra productes als mercats locals, restaurants i rebosts d’aliments.

Podrien funcionar el autoconsum i un agribarri en altres ciutats del món, com a Barcelona? Absolutament. Parlem-ne.

El cultiu hidropónic

http://www.lavanguardia.com/vivo/nutricion/20170125/413630299065/que-es-el-cultivo-hidroponico-ventajas-inconvenientes.html

la-vanguardia

El cultiu hidropònic és idoni per a cobertes verdes. No cal tenir un terreny de milers d’hectàrees ni tampoc un jardí per cultivar un hort. La moda dels horts urbans ha portat l’autoconsum a les terrasses i balcons dels centres de les ciutats, però pot ser que quedi un pas més per donar. Hi ha un mètode de cultiu pel qual no cal carregar sacs de quilos de terra cada vegada que es vol plantar un carbassó.
Es tracta del cultiu hidropònic, que és un sistema pel qual les arrels reben una solució nutritiva dissolta en aigua. Així, les fruites i verdures obtenen té tots els elements químics necessaris per al seu desenvolupament i sense necessitat d’utilitzar terra. El cultiu hidropònic optimitza recursos i pot contenir menys fertilitzants. Fins i tot, la collita pot resultar més nutritiva que en el cultiu tradicional.